Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «¡Ah!, Barcelona…» constitueix una lúcida anàlisi de les causes dels esdeveniments. «La ciutat del perdó», censurat per Prat de la Riba, és un al·legat —duríssim i altament emotiu— contra la pena de mort. «La iglésia cremada» contraposa la fe viva dels incendiaris a la fe morta de la burgesia, i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l’Estat. Joan Maragall va exercir, en aquella avinentesa, el paper incòmode de l’intel·lectual independent que s’enfronta a la duresa repressiva reclamada per la burgesia i denuncia la superficialitat de les pràctiques religioses coetànies.
L’edició dels articles és plenament fidel a l’última versió que Maragall va deixar de cada text, i inclou un apèndix gràfic amb els manuscrits originals conservats.

Aquest llibre dóna a conèixer un epistolari inèdit, conservat a l’Arxiu Maragall, integrat per seixanta-dues cartes que Joan Maragall va escriure, entre 1882 i 1895, al seu company a la Facultat de Dret Josep Maria Lloret, i unes notes de dietari de Maragall mateix. Glòria Casals posa en relleu la importància d’aquests textos primerencs en el procés d’aprenentatge de Maragall i en la conformació de la seva personalitat literària a partir de la tria d’uns camins i del rebuig d’uns altres.